Herència tangible.

Oficis oblidats – Espart reivindica els oficis oblidats com un patrimoni viu i fràgil. El trenat de fibres vegetals ens acompanya des de la prehistòria, com un dels gestos més antics amb què les persones han transformat la matèria per respondre a les necessitats quotidianes; avui, però, aquest saber està desapareixent.

Vaig aprendre a trenar l’espart amb la Jeroma, una dona gran de Baeza que recordava tot el seu poble treballant-lo quan era petita. La pleita es feia per convertir-se en cistells, estores i cordes; aquí s’allibera de la seva funció i esdevé una línia contínua dibuixada a l’espai.

M’emociona la dimensió col·lectiva dels oficis: comunitats senceres compartint una mateixa feina i un coneixement que passava de mà en mà. Cada peça és temps condensat, una petjada lenta feta de repetició i silenci, on la matèria es transforma a través d’una tensió justa entre forma i contenció i dona lloc a formes orgàniques que evoquen els ritmes de la natura.

Úniques dins de la seva seriació, les peces poden experimentar alteracions amb el pas del temps.

Exposat a  Galeria Siesta, Barcelona, 2026